AUTORETRAT

Sóc la Irene Montero, una noia de 14 anys, riallera, alta i rossa. 

M'encanta l'esport, practico l'handbol i viatjar, però també m'agrada dormir i escoltar música. L'estil de música que més m'agrada és la nigga i la meva cançó preferida és TZ.

Em passo el dia rient, i espero que en un futur també, dic en un futur però és d'aquí poc perquè quan em miro al mirall el que penso és que com passa el temps.
Tornem al passat, de petita em dedicava a remenar calaixos i a menjar "risotto", que és el meu plat preferit al dia d'avui.
Des de sempre el meu pitjor pensament és quedar-me sola al món, sense amics ni família.

Mai m'he tallat a l'hora de dir les coses a la cara, per això ho considero la meva millor qualitat; però el meu pitjor defecte són les maneres en que dic les coses. I el que no suporto és despertar-me d'hora i que em repeteixin les coses quan ja les he escoltat a la primera.

Abans d'anar a dormir sempre llegeixo; el millor llibre que he llegit ha sigut "Les maletes d'Awsvich"; per això vaig insistir als meus pares que volia anar a aquest camp de concentració i ho vaig aconseguir, va ser una experiència inoblidable.

Vull sempre ser feliç i riallera com ara, però també rica, però per aconseguir això necessito estudiar molt, el meu lema és i serà sempre: 

TENS TOT UN MÓN PER RECÓRRER, ESPAVILA!