Era dimarts, dia 14 de març de 2010 a les 10:00 del matí, era l'hora de català, ens havia d'entregar els dictats, i el que menys m'esperava era aquella nota.
-Irene, com que no he entès el teu dictat, t´he posat un 0 ben rodó perquè aprenguis a fer bona lletra o com a mínim perquè l'entengui. -em va dir la Carme.
Em vaig posar a plorar davant de tothom, jo sabia que aquell dictat estava perfecte, me l'havia preparat durant dies...
Quan vaig arribar a casa no vaig poder evitar les llàgrimes i la mare em va preguntar què em passava, vaig explicar-li-ho i es va quedar molt sorpresa.
Divendres tenia un examen de socials, en els quals s'ha d'escriure molt i estava molt nerviosa per la meva cal·ligrafia, no volia suspendre més, jo no era d'aquesta gent!
Va arribar el dia, les cames em tremolaven, el pols també, no! El que em faltava, feia molta mala lletra i a més a més el pols m'estava passant una mala jugada. Havia estudiat molt i havia acabat un quadernet de cal·ligrafia en tres dies, una cosa mai vista.
I abans d'entregar-me a l'examen, la professora em va dir una frase que em va marcar per a tota la vida i me l'aplico fins al dia d'avui: "A poc a poc i bona lletra".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada