Actualment, el món de la cirurguia plàstia està rebent molts nous clients, de quasi totes les edats i de tots els sexes. Això fa pensar, realment: ens estimem tal com som?
D'entrada, aquest món de la cirurgia era tabú i poca gent hi recorria. Els que s'ho permetien o els que realment ho desitjaven principalment eren dones.
Ara els homes estan deixant els estereotips enrere i s'estan sumant a passar pel quiròfan.
Sóc de les persones que pensa que t'has d'estimar a tu mateix, tal com ets. Perquè així ets i hauràs de conviure amb tu tota la teva vida.
Però d'altra banda opino que si no tens seguretat en tu mateix per un defecte que tu veus i no et deixa ser la persona que tu realment ets, per què no?
Com tot, en excés és dolent; tenir uns pits gegants o una cara perfecta requereixen unes operacions i molt "botox" i és antinatural. Hi ha hagut casos de gent que s'ha tornat dependent de la cirurgia estètica, mai hem d'arribar a aquest extrem!
En conclusió, la cirurgia estètica està acabant amb la bellesa natural i amb saber estimar-nos; però sempre que sigui per combatre aquella inseguretat o perquè t'han agut d'extirpar aquella part del cos és benvinguda!
Hola, Irene,
ResponEliminaHe vist que has publicat els dos textos que, de moment, tenim del 2n trimestre.
Tan sols faltaria corregir el títol del conte "La rínxols d'or". A més, alguns títols de textos no es veuen gaire bé, perquè la lletra és blanca.
Divendres 10 de març tornaré a mirar els blogs d’expressió escrita i posaré nota.
Enhorabona pel blog i fins demà,
Agnes