Hola,
Suposo que saps qui sóc, has estat enganxat a mi durant tres mesos.
La veritat, el temps amb tu ha sigut de tot menys confortable, molestes molt, i a l'hora de dormir peses i ocupes massa.
També hi ha hagut una part bona de tenir-te sempre al meu costat, tothom em mima i em porta el que vull i sempre estan pendents de mi; els de la classe sempre t'escrivien el seu nom per tot el teu cos, has acabat tot pintat.
Tot s'ha de dir: vas venir amb mi per culpa meva. Vaig ser jo qui va caure de la bicicleta i es va trencar una cama; però si no hagués estat amb tu hauria d'haver passat per una cosa pitjor: el quiròfan.
Avui ja em toca acomiadar-me de tu, no ha estat una estada agradable però sé que ho has fet pel meu bé.
No et trobaré gens a faltar i espero no veure't mai més, guix.
Fins mai,
Irene
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada